Història i patrimoni
Les Oluges
Altitud 528 m
El poble de les Oluges o les Oluges Altes i Baixes porta aquest nom en plural perquè, fins a la formació dels moderns municipis, hi havia l’Oluja Sobirana o Alta i l’Oluja de Baix o Jussana. Durant el segle XIX es construí força i els dos pobles s’anaren atansant fins que en quedà un de sol. D’Oluja Sobirana resten unes parets de casa senyorial, aprofitades per a un estatge, i la capella del castell, que apareixen al cim, vers el llevant del poble.
A l’Oluja Jussana consta ja el 1106 una església dedicada a Santa Maria. Aquesta part inferior del poble anà creixent i es va construir un gran temple parroquial d’estil neoclàssic al lloc del medieval que, juntament amb la casa senyorial, és l’edifici que més destaca. En entrar al centre urbà hi ha una capella dedicada a Santa Engràcia.
El poble de les Oluges o les Oluges Altes i Baixes porta aquest nom en plural perquè, fins a la formació dels moderns municipis, hi havia l’Oluja Sobirana o Alta i l’Oluja de Baix o Jussana. Durant el segle XIX es construí força i els dos pobles s’anaren atansant fins que en quedà un de sol. D’Oluja Sobirana resten unes parets de casa senyorial, aprofitades per a un estatge, i la capella del castell, que apareixen al cim, vers el llevant del poble.
A l’Oluja Jussana consta ja el 1106 una església dedicada a Santa Maria. Aquesta part inferior del poble anà creixent i es va construir un gran temple parroquial d’estil neoclàssic al lloc del medieval que, juntament amb la casa senyorial, és l’edifici que més destaca. En entrar al centre urbà hi ha una capella dedicada a Santa Engràcia.
Montfalcó Murallat
Altitud: 601 m
Al recinte de Montfalcó Murallat s’accedeix per una única entrada situada a la banda sud de la població, formada per una doble porta d’arcs adovellats que dóna a una plaça central. De la plaça surten dos carrers, un a la dreta, que condueix a l’església, i l’altre que dóna el tomb a la muralla.
En una primera etapa constructiva, el recinte era constituït per un nucli emmurallat amb una torre circular a l’est i una torre quadrada al centre de la fortificació que actualment forma part de l’edifici central de la plaça. Una segona etapa constructiva va incorporar una torre quadrada davant del primer portal d’entrada formant un doble portal en angle recte. La tercera ampliació va dotar a la vila d’una segona muralla per la banda sud.
La primitiva església romànica es va construir aprofitant una torre circular de defensa per a la construcció de l’absis. L’edifici ha estat reformat i reconstruït al llarg de la història. La transformació més important es va fer entre els segles XVII i XVIII, quan es van construir la torre del campanar. De l’església actual només l’absis i la porta d’entrada són del primitiu temple romànic.
La part exterior de les muralles, en època medieval i moderna, era envoltada de terres de conreu. Les terres més properes a la població es destinaven a l’horta i als farratges per alimentar els animals. En una segona línia es trobaven les terres de conreu dedicades al cereal i a la vinya i, les terres més allunyades de la població, als boscos i les pastures.
Les primeres referències de Montfalcó Murallat daten del segle XI. El castell feudal de Montfalcó s’esmenta l’any 1043 amb el nom de Monte Falconi. Montfalcó va passar a formar part del comtat de Cardona l’any 1375. És per aquest motiu que el poble es coneix també amb el nom de Montfalcó del Duc. Més tard la casa dels Cardona s’uní a la de Medinaceli i Monrfalcó formà part de les possessions d’aquesta família fins a la desamortització del segle XIX.
Al recinte de Montfalcó Murallat s’accedeix per una única entrada situada a la banda sud de la població, formada per una doble porta d’arcs adovellats que dóna a una plaça central. De la plaça surten dos carrers, un a la dreta, que condueix a l’església, i l’altre que dóna el tomb a la muralla.
En una primera etapa constructiva, el recinte era constituït per un nucli emmurallat amb una torre circular a l’est i una torre quadrada al centre de la fortificació que actualment forma part de l’edifici central de la plaça. Una segona etapa constructiva va incorporar una torre quadrada davant del primer portal d’entrada formant un doble portal en angle recte. La tercera ampliació va dotar a la vila d’una segona muralla per la banda sud.
La primitiva església romànica es va construir aprofitant una torre circular de defensa per a la construcció de l’absis. L’edifici ha estat reformat i reconstruït al llarg de la història. La transformació més important es va fer entre els segles XVII i XVIII, quan es van construir la torre del campanar. De l’església actual només l’absis i la porta d’entrada són del primitiu temple romànic.
La part exterior de les muralles, en època medieval i moderna, era envoltada de terres de conreu. Les terres més properes a la població es destinaven a l’horta i als farratges per alimentar els animals. En una segona línia es trobaven les terres de conreu dedicades al cereal i a la vinya i, les terres més allunyades de la població, als boscos i les pastures.
Les primeres referències de Montfalcó Murallat daten del segle XI. El castell feudal de Montfalcó s’esmenta l’any 1043 amb el nom de Monte Falconi. Montfalcó va passar a formar part del comtat de Cardona l’any 1375. És per aquest motiu que el poble es coneix també amb el nom de Montfalcó del Duc. Més tard la casa dels Cardona s’uní a la de Medinaceli i Monrfalcó formà part de les possessions d’aquesta família fins a la desamortització del segle XIX.
Santa Fe
Altitud: 559 m
Sobre la costa dreta del Sió, s’alça el poble de Santa Fe. A la part més alta domina un castell, de tipus medieval i plateresc (segles XV i XVI). Una part del poble, més immediata al castell, conserva trossos de muralla i un portal de grans dovelles. Dins d’aquest clos, i a la banda de ponent hi ha una torre rectangular medieval. L’església i un carrer de cases estan situats fora del clos.
L’església de Santa Fe guarda l’estructura romànica, amb ampliacions i adaptacions posteriors com són el campanar i la portalada orientada al nord i de cara al poble. Mereixen un esment especial els seus absis, que són d’època tardana.
Que el poble nasqués amb el nom de Santa Fe indica l’existència d’una capella molt primitiva, on era venerada Santa Fe, i d’una tradició que podria molt ben ser prearàbiga.
Després de la conquesta als sarraïns, s’establiren al lloc cavallers o capitans del Solsonès.
Sobre la costa dreta del Sió, s’alça el poble de Santa Fe. A la part més alta domina un castell, de tipus medieval i plateresc (segles XV i XVI). Una part del poble, més immediata al castell, conserva trossos de muralla i un portal de grans dovelles. Dins d’aquest clos, i a la banda de ponent hi ha una torre rectangular medieval. L’església i un carrer de cases estan situats fora del clos.
L’església de Santa Fe guarda l’estructura romànica, amb ampliacions i adaptacions posteriors com són el campanar i la portalada orientada al nord i de cara al poble. Mereixen un esment especial els seus absis, que són d’època tardana.
Que el poble nasqués amb el nom de Santa Fe indica l’existència d’una capella molt primitiva, on era venerada Santa Fe, i d’una tradició que podria molt ben ser prearàbiga.
Després de la conquesta als sarraïns, s’establiren al lloc cavallers o capitans del Solsonès.
Altres indrets del terme
En un document del Liber feudorum maior referent als límits de Montfalcó d´Oluja, s´esmenta el Sant Sepulcre. És una antiga quadra, de la qual resta la Molgosa, casa situada entre les Oluges i Santa Fe.